La progressió de l’hoquei igualadí havia començat i la ciutat va disposar ràpidament d’una pista més gran, gràcies a l’ampliació de la inicial.
El nou escenari ja va acollir un partit de la selecció espanyola, que acabava de guanyar el seu primer mundial. La temporada següent l’IHC va aconseguir el seu primer ascens i es va classificar per jugar a Segona Divisió Preferent. La ciutat vivia intensament l’esport i se succeïen visites d’equips grans per jugar amistosos. El 18 de maig de 1952 Igualada va viure el seu primer partit internacional, amb la visita del Stuttgarter Rollsportclub alemany, que es va imposar per 3-4 als locals. La temporada 1954-55 l’Igualada va aconseguir l’ascens a Primera Divisió i es va proclamar vencedor del Campionat d’Espanya de Segona Divisió, el primer gran èxit de l’entitat i que la va fer mereixedora del Pergamí d’Honor de la federació. El 7 de novembre de 1959 l’Igualada va inaugurar la pista de l’Estadi del Xipreret, envoltada per un velòdrom, amb capacitat per a 800 espectadors i que va suposar un gran pas endavant per al club i per a l’esport igualadí. Malgrat les dificultats, però, l’IHC va ser un dels catorze equips que van tenir el privilegi d’estrenar la Divisió d’Honor de l’hoquei patins espanyol, el 1969. Molts més anys després van venir els èxits més importants. Als anys vuitanta, l’hoquei es va traslladar a la pista de les Escoles Pies, que va esdevenir el primer pavelló cobert de l’hoquei igualadí. La pista va ser l’escenari, la temporada 1983-84, del retorn de l’IHC a la Divisió d’Honor, després d’un èpic partit final a la pista del Cambrils.